Autoxoc

 

Apa que no he rebut cops, jo, a la vida. Em van fer a una fàbrica de Saragossa, amb molts altres germans com jo, cap allà els anys seixanta del segle passat, com es diu ara. Fet i fet, fa uns quaranta anys. Primer em van fabricar el xassís. Després m'hi van posar a sobre una carrosseria ben blava amb una elegant franja blanca, el seient beige, el volant i el pal per a agafar l'electricitat. Finalment, va venir el senyor Lupotto, que em va comprar, a mi i a trenta germans més. Ens va portar a la seva gran pista, una pista bella, gran, imponent, segurament el millor lloc del món per a tots nosaltres. La pista era a la platja de Badalona, i des d'ella vèiem el mar. Què més podíem demanar? Pel matí no treballàvem, els mecànics ens netejaven i revisaven tots els nostres circuits. Després ens agrupaven en dues fileres al centre de la pista. A la tarda començava el ball. Ens posaven al voltant de la pista, sonava la música i la gent passava pel remolc-taquilla del senyor Lupotto a comprar fitxes, blaves i vermelles, un duro la fitxa. Però si compraven sis, només els costaven 25 pessetes. Quan sonava el clàxon, tothom seia dins nostre i posava la fitxa a la ranura del nostre capó. Premien l'accelerador i apa, a xocar-nos els uns contra els altres. Tota la tarda, tota la nit, de vegades fins la matinada, sobretot els caps de setmana. Érem els ases de tots els cops. A mi m'agradava quan arribava la festa major, a l'agost, perquè al voltant de la nostra pista s'omplia de veïns: quatre cavallitus, el Baby Ceditas entre ells; el Girasol, la Muntanya Russa, el Tren de la Bruixa, les tómboles; la parada del vi Montroy Pedro Masana, presidida pel seu gran ninot vestit de baturro; els mesons, les xurreries... Tot s'omplia de llums, de sorolls, de músiques tronants, d'olors a oli fregit i a núvols de cotó... i de gent, que no parava de voltar, de riure i de viure. Per a nosaltres era molta feina i anàvem a dormir prou tard. L'endemà al matí els mecànics ens repetien els seus massatges, les seves atencions, mentre ens arribaven somortes les veus de la gent a la platja. Calia estar en forma, que a la tarda tornarien de nou!