Sembla que va ser ahir -i ja fa vint-i-vuit anys- que vaig arribar per primera vegada al Joaquim Abril per a fer una substitució i l'Adela ja hi era. I aquell dia, a més, feia pati. Amable, acollidora, com ella era i és. I fumant, tot s'ha de dir.
El que ara diré ja ho vaig escriure fa temps en un altre lloc, però és que no puc dir una altra cosa d'ella: treballadora incansable i discreta, transparent, bona persona... En tots aquests anys, l'Adela ha donat dignitat al noble art d'ensenyar a qui no sap i al difícil ofici d'ensenyar a qui no vol.
Sempre he vist l'Adela al Joaquim Abril, fins i tot quan jo ja no hi era. I ara em diuen que es jubila. I fa bé, que ja n'hi ha prou d'aguantar tants nens -i nenes-, tantes programacions, tants informes, tanto wimpri i tanta saga i tanta carta de compromís... Que l'ensenyament ja no és el que era. Ens estan envaint massa ulls mecànics i cervells electrònics de tecnologia barata que mai no podran reemplaçar una mirada humana com la seva.
Primer les retallades, i ara l'Adela es jubila. L'ensenyament d'aquest país es queda en una situació ben precària.
Adela: felicidades por la jubilación y que todo vaya muy bien. A vivir!
Juny de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada